La imatge de Catalunya ha perdut força en el context de la premsa internacional. Aquesta és, si més no, una de les principals conclusions del seminari “Catalunya als mitjans de comunicació estrangers” que s’ha celebrat avui a Barcelona organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol, i que ha comptat amb la participació de diversos corresponsals estrangers i de periodistes catalans destacats fora de les nostres fronteres.
Els motius d’aquesta pèrdua de pes específic són diversos. Per Leo Wieland, corresponsal a Espanya del diari Frankfurter Allgemeine, un dels principals és que “el radicalisme del nacionalisme català dels darrers anys provoca rebuig”. A Alemanya, a més, “els nacionalismes regionals no agraden i per això és tan difícil vendre i explicar què passa a Catalunya”. Segons aquest corresponsal la “convulsa” diversitat espanyola de vegades provoca por: “ningú vol una balcanització d’Espanya, i menys si tenim en compte que la UE ha alimentat econòmicament a totes les comunitats autònomes espanyoles durant els darrers anys”.
El radicalisme d’una bona part del nacionalisme català també és, en opinió de Nuno Ribeiro, corresponsal del diari portuguès Público, una de les causes que explica la davallada de la imatge de Catalunya a l’exterior. Per aquest periodista, “alguns polítics catalans com Carod Rovira tenen actituds poc prudents, ja que a més de no representar als catalans els hi crea problemes. És impensable que la gent no reaccioni davant d’algunes de les coses que diu”, ha afegit. Segons Ribeiro el projecte polític català actual “és defensiu i té molt poc futur”. Per finalitzar ha assegurat que malgrat tot “el futur de Catalunya passa per la seva gent i no pel que diguin els corresponsals estrangers”.
Per François Musseau, corresponsal del diari francès Libération, un dels motius que dificulta posicionar Catalunya en la premsa estrangera “és la crispació política” que generen el PP i el PSOE. Per explicar-ho ha posat l’exemple del nou Estatut de Catalunya: “tot el procés s’ha tractat en termes de pugna política, i aquest fet ha dificultat enormement explicar una cosa tan simple com que Catalunya, després de 25 anys, ha decidit lliurement renovar el seu contracte amb Espanya”. Pel periodista francès hi ha un altre fet cabdal que explica el deteriorament de la imatge de Catalunya a l’estranger és que “els catalans, com a societat, i Catalunya com a país, ja no creuen tant com abans amb ells mateixos i les seves possibilitats”. Malgrat això, ha reconegut, “Catalunya segueix sent una de les locomotores d’Espanya”.
Segons Mike Elkin, coresponsal de Newsweek a Espanya, el públic nordamericà només coneix Catalunya pel tema turístic i cultural però la resta no l’interessa “i molt menys la política i el debat lingüístic”. Malgrat aquests handicaps, Elkin creu que a Espanya els polítics monopolitzen en excés les notícies, tot i que “el seu discurs no avança a la mateixa velocitat que la societat”. L’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol, que ha pronunciat el discurs d’obertura del seminari, ha assegurat que la bona imatge que tenia Catalunya s’ha perdut: “ara, o no té imatge o és molt mediocre”. Pujol ha recriminat als periodistes que es nodreixen en excés “del que diu la premsa madrilenya i això no és bo, doncs per assabentar-se bé del que passa a Catalunya i poder explicar quina és la seva realitat a l’exterior, cal trepitjar-la una mica més”. To i això, Pujol ha reconegut que si els corresponsals “són crítics amb nosaltres alguna cosa deu haver-hi”.
El seminari ha tingut una gran repercussió en els mitjans de comunicació. Com a exemple el reportatge que li va dedicar el programa informatiu de TV3 La nit al dia.
