Consultoria de Comunicació per a empreses i institucions / Gabinet de Premsa
Comunicació estratègica / Comunicació de Crisi / Serveis personalitzats
Més de vint-i-cinc anys d'experiència (mitjans de comunicació, comunicació institucional, consultoria de comunicació)

28/3/12

Els violins Stradivarius, protagonistes del nou etiquetatge de Vichy Catalán


L'any 2012 es commemora el 275 aniversari de la mort d'Antonio Stradivari (Stradivarius en la seva forma llatina). Per evocar com cal aquest aniversari i rendir tribut al fabricant artesà d'instruments de corda més important de la historia de la música, Vichy Catalán llança una edició limitada d'etiquetes on el protagonista principal és el violí perfecte, el violí fabricat pel luthier italià Stradivarius. A partir dels propers dies totes les ampolles de Vichy Catalán lluiran aquesta nova imatge sonora, que realça encara més el caràcter i la qualitat d'una de les marques més prestigioses del mercat europeu d'aigües minerals.
La sonoritat única i excepcional d'aquesta joia del disseny, l'acústica, l'enginyeria i la geometria confereix als Stradivarius la condició d'inimitables i fa que siguin l'objecte del desig més cobejat pels grans virtuosos del violí. La nova imatge d'estètica musical que impregna l'etiquetatge de l'aigua mineral natural carbònica Vichy Catalán s'utilitzarà a tota la gamma d'envasos reutilitzables d'1 litre, 500 ml i 250 ml que s'usen en el sector de la restauració, i en els d'1 litre i 250 ml que es comercialitzen en el sector de l'alimentació.

Els violins Stradivarius també hi seran presents en els packs de sis ampolles de 250 ml. Aquests paquets també incorporen altra novetat: un codi QR que emmagatzema informació sobre la pàgina de Facebook de Vichy Catalán, que ara es podrà visitar directament amb un sol clic de l'smatphone (el dispositiu ha d'incorporar un software específic lector de qr-codes).

20/3/12

Les televisions amb la cuina catalana

Els magazines de televisió de més audiència també es van fer ressò ahir de la campanya Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat: Candidatura UNESCO 2013 després de la presentació que va tenir lloc al matí a Barcelona on prop de set-centes persones del món de la restauració i la gastronomia de Catalunya van omplir la plaça Sant Jaume amb barrets i davantals de cuiner per demanar a la UNESCO que reconegui la cuina tradicional de Catalunya com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
La plaça de St. Jaume plena de barrets i davantals
La directora de l'Institut Català de la Cuina, Pepa Aymamí, va explicar tot el projecte en el programa Divendres de TV3 ahir mateix, juntament amb el cuiner Fermí Puig i altres persones relacionades amb el món de la gastronomia i la restauració. Aquests són els enllaços al programa:

Divendres TV3 (Part-1) / 19 març 2012
Divendres TV3 (Part-2) / 19 març 2012

D'altra banda, el magazin Connexió Barcelona que emet cada tarda Barcelona Televisió (BTV), també va dedicar ahir un ampli reportatge a la presentació de la campanya, amb entrevistes a diferents persones i professionals que es van donar cita al matí a la plaça de Sant Jaume per recolzar que la cuina catalana sigui Patrimoni de la Humanitat. Aquest és el reportatge:

Connexió Barcelona (BTV) 
                                                 

Suport multitudinari a la campanya Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat


Els barrets i els davantals de cuiner omplen la plaça de Sant Jaume de Barcelona


Prop de set-centes persones es van aplegar ahir, diada de Sant Josep, a la plaça Sant Jaume de Barcelona per donar suport a la campanya Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat: Candidatura UNESCO 2013 que promou la Fundació Institut Català de la Cuina (FICC). Alumnes de 15 escoles de restauració i hostaleria, cuiners i representants de gremis, restaurants i associacions professionals d'arreu de Catalunya, van expressar públicament (vestits amb els seus estris de feina, els barrets i els davantals de cuiner) el seu suport a la candidatura que es presentarà a la UNESCO l'any vinent amb l'objectiu de que aquest organisme internacional acabi atorgant a la cuina tradicional de Catalunya la consideració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Durant l'acte, els Castellers de Barcelona (cal recordar que els castells, un altre símbol important del país, ja són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat), van aixecar un castell en favor de la cuina catalana i l'enxaneta desplegà des del cim una banderola amb el logo de la candidatura. L'objectiu d'aquesta acció ha sigut donar a conèixer la campanya arreu del món d'una forma molt visual i plàstica.
Moment en que l'enxaneta desplega la banderola amb el logo de la campanya
En l'acte també van participar el vicepresident i la directora del FICC, Ambrosio Alcover i Pepa Aymamí, que van animar a tots els col·lectius a sumar-se a aquest projecte de país per aconseguir que la Cuina Catalana sigui declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat; el regidor Comerç, Consum i Mercats de l'Ajuntament de Barcelona Raimon Blasi, que explicà el recolzament que donen a la iniciativa la seva regidoria i els mercats de la ciutat; el vicepresident primer de la Diputació de Barcelona Alberto Fernández Díaz, que parlà de la importància que té aquest projecte pel territori i per la xarxa de municipis; el conseller d'Agricultura, Ramaderia Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Ma Pelegrí, que destacà la importància del projecte pels productes del país, beneficiats per aquest reconeixement, i el conseller de Cultura Ferran Mascarell, que parlà de la importància del patrimoni i de la cuina com manifestació cultural.

L'acte ha tingut un ampli ressò en els mitjans de comunicació del país, com es pot veure en aquests exemples:

L'informatiu migdia TVE

Notícies migdia Barcelona Televisió (BTV)

Xarxa de Televisions Locals (XTVL)



15/2/12

Artur Mas presenta la campanya Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat



El president de la Generalitat, Artur Mas, va presidir ahir al Palau de la Generalitat la presentació de la campanya Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat. Candidatura UNESCO 2013 que té per objectiu farcir de contingut la candidatura que es presentarà a la UNESCO l'any vinent amb l'objectiu de que aquest organisme internacional atorgui a la cuina tradicional de Catalunya (com ja ho ha fet amb la cuina francesa i mexicana) la consideració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Durant la presentació de la campanya, el president català va fer una crida a la participació i la implicació de tothom en el projecte: “si fem pinya tots plegats ens en podem sortir”, tot assegurant que si la cuina catalana rep finalment el reconeixement de la UNESCO serà “reconèixer una realitat amb una base molt sòlida i una cuina amb una tradició secular”.

Un moment de la presentació de la campanya. Foto Jordi Bedmar
Durant la presentació de la campanya també han intervingut la directora i el president de la Fundació Institut Català de la Cuina (FICC), Pepa Aymamí i Xavier Mestres, respectivament, el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, i el catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona Antoni Riera Melis, que dirigeix el projecte. Hi han assistit, entre d’altres, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí.

Davant un auditori ple de gom a gom, amb prop de 300 persones, el cap del govern català va assegurar que al món de la cuina catalana hi ha “creativitat, talent i lideratge mundial”, i va subratllar que aquestes tres coses juntes “són una fórmula d’èxit per al país”. Mas va apostar per convertir aquesta fórmula d’èxit en “model i exemple”. En aquest sentit, el cap del Govern va recordar la dimensió econòmica del món de la gastronomia, “que està vinculat directament al creixement econòmic del país i a la capacitat de crear riquesa”.

Durant la seva intervenció, la directora del FICC Pepa Aymamí va explicar a tots els assistents a l'acte el Pla de Treball que es desenvoluparà al llarg d'un any per confeccionar una candidatura forta i potent, tot assegurant que “l'objectiu és molt ambiciós i difícil d'aconseguir, però creiem que la cuina catalana es mereix tot l'esforç que estem disposats a fer, doncs és una representació cultural i un patrimoni que cal contribuir a preservar i a difondre, ja que és un dels elements que conforma la nostra identitat com a poble. L'èxit nostre serà l'èxit de tothom, doncs és un projecte de país”.

La presentació de la campanya ha tingut un ampli ressò als mitjans de comunicació com testimonien aquests exemples:

                                                      TVE L'Informatiu vespre
La Vanguardia
Ara
Què!



15/1/12

La restauració del veler Fortuna als mitjans de comunicació

La presentació de la restauració del veler Fortuna a les instal·lacions de Varador 2000 d'Arenys de Mar ha tingut una gran repercussió als mitjans de comunicació com es pot veure en els següents exemples. Aquest veler de la classe Dragon (va ser el primer vaixell del rei joan Carles)  va competir als Jocs Olímpics de Munic (1972) en aigües de Kiel patronejat pel llavors príncep d'Espanya.
TVE "+ Gente" (12-01-12)

TVE "Linformatiu vespre" (12-01-12)
El Punt Avui (13-01-12)
La Vanguardia (13-01-12)

El Mundo (15-01-12)

12/1/12

Varador 2000 restaura a Arenys de Mar el veler Fortuna, el primer vaixell del Rei d'Espanya







El Fortuna restaurat avui, a Arenys de Mar
Avui s'ha presentat a Arenys de Mar la restauració del veler Fortuna, el primer vaixell del Rei d'Espanya, que s'ha restaurat íntegrament a la drassana que l'empresa Varador 2000 té en aquesta localitat del Maresme. El veler, que ha sigut restaurat per iniciativa de Varador 2000 i d'un grup privat de 35 armadors, li va ser entregat al rei Joan Carles durant el passat Saló Nàutic de Barcelona. El rei ha fet donació de l'embarcació al Museu Olímpic i de l'Esport de Barcelona, on serà traslladat d'quí a uns dies.

Amb aquest veler, de la classe Dragon, el llavors príncep d'Espanya va competir als jocs olímpics de Múnic (en aigues de Kiel) l'any 1972 i posteriorment en nombroses competicions nacionals i internacionals. En finalitzar els seus moments de glòria i passar a altres mans la pista del Dragon Fortuna es va perdre fins que, recentment, ha estat recuperat per Varador 2000 d'Arenys de Mar, on el seu equip d'experts en repair & refit li han tornat el seu antic esplendor. Fer-ho no ha estat una tasca fàcil. Per aconseguir-ho, el vaixell ha estat sotmès a un profund treball de restauració, tant del casc com de la coberta i de l'aparell, cercant peces originals i cenyint-se, en tot moment, a les estrictes normes de la classe Dragon. Afortunadament, la fusta del Fortuna ha sabut resistir el pas del temps tot i els períodes d'abandonament que ha patit. Això ha permès portar a terme aquest projecte amb la màxima garantia d'èxit.

Segons explica Xiqui Mas, director gerent de Varador 2000, per reparar i restaurar el Fortuna “hem hagut d'emprar els nostres millors especialistes, mans expertes que hi han abocat un gran nombre d'hores de treball i esforç. El projecte s'ho valia i ara tots compartim la satisfacció d'haver aconseguit que el Dragon Fortuna torni a lluir com quan va sortir de les drassanes Borresen de Dinamarca l'any 1962 i poder tornar-li a la persona que més l'ha estimat i l'ha gaudit navegant. A més, gràcies a aquesta acció de la iniciativa privada, tots els aficionats a la vela i a la nàutica en general podran gaudir d'aquesta embarcació emblemàtica en el Museu Olímpic".

David Elias, enginyer de la drassana, comenta que el procés de restauració que s'ha seguit ha estat molt laboriós i feixuc: “s'han restaurat tots i cadascun dels elements del vaixell minuciosament, però ha valgut la pena, doncs hem obtingut un resultat realment espectacular”.

L'expert ebenista Leandro Sangermán afegeix que ha gaudit molt restaurant aquest veler, doncs com tots els vaixells clàssics “la seva estructura i acabats no tenen res a veure amb les embarcacions seriades que es construeixen actualment. Hem hagut d'afrontar la restauració del vaixell com un procés totalment artesà, utilitzant els mateixos compostos, fustes i motlles de l'època en que es va construir. Ha estat una feina apassionant”.