El Fortuna restaurat avui, a Arenys de Mar |
Amb aquest veler, de la classe Dragon, el llavors príncep d'Espanya va competir als jocs olímpics de Múnic (en aigues de Kiel) l'any 1972 i posteriorment en nombroses competicions nacionals i internacionals. En finalitzar els seus moments de glòria i passar a altres mans la pista del Dragon Fortuna es va perdre fins que, recentment, ha estat recuperat per Varador 2000 d'Arenys de Mar, on el seu equip d'experts en repair & refit li han tornat el seu antic esplendor. Fer-ho no ha estat una tasca fàcil. Per aconseguir-ho, el vaixell ha estat sotmès a un profund treball de restauració, tant del casc com de la coberta i de l'aparell, cercant peces originals i cenyint-se, en tot moment, a les estrictes normes de la classe Dragon. Afortunadament, la fusta del Fortuna ha sabut resistir el pas del temps tot i els períodes d'abandonament que ha patit. Això ha permès portar a terme aquest projecte amb la màxima garantia d'èxit.
Segons explica Xiqui Mas, director gerent de Varador 2000, per reparar i restaurar el Fortuna “hem hagut d'emprar els nostres millors especialistes, mans expertes que hi han abocat un gran nombre d'hores de treball i esforç. El projecte s'ho valia i ara tots compartim la satisfacció d'haver aconseguit que el Dragon Fortuna torni a lluir com quan va sortir de les drassanes Borresen de Dinamarca l'any 1962 i poder tornar-li a la persona que més l'ha estimat i l'ha gaudit navegant. A més, gràcies a aquesta acció de la iniciativa privada, tots els aficionats a la vela i a la nàutica en general podran gaudir d'aquesta embarcació emblemàtica en el Museu Olímpic".
David Elias, enginyer de la drassana, comenta que el procés de restauració que s'ha seguit ha estat molt laboriós i feixuc: “s'han restaurat tots i cadascun dels elements del vaixell minuciosament, però ha valgut la pena, doncs hem obtingut un resultat realment espectacular”.
L'expert ebenista Leandro Sangermán afegeix que ha gaudit molt restaurant aquest veler, doncs com tots els vaixells clàssics “la seva estructura i acabats no tenen res a veure amb les embarcacions seriades que es construeixen actualment. Hem hagut d'afrontar la restauració del vaixell com un procés totalment artesà, utilitzant els mateixos compostos, fustes i motlles de l'època en que es va construir. Ha estat una feina apassionant”.