Consultoria de Comunicació per a empreses i institucions / Gabinet de Premsa
Comunicació estratègica / Comunicació de Crisi / Serveis personalitzats
Més de vint-i-cinc anys d'experiència (mitjans de comunicació, comunicació institucional, consultoria de comunicació)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Centre d'Estudis Jordi Pujol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Centre d'Estudis Jordi Pujol. Mostrar tots els missatges

14/4/10

Ferran Adrià: “Els joves cuiners també han d’aprendre economia”

Ferran Adrià, considerat el millor cuiner del món, ha assegurat aquest matí que l’aprenentatge de l’economia ha de ser bàsic en la formació del futurs cuiners del país. Segons el xef català, que ha participat en un esmorzar amb Jordi Pujol i periodistes per parlar sobre creativitat i projecció internacional, “cal que algú expliqui als estudiants de cuina quin model econòmic és el mes correcte per poder tirar endavant un negoci i que aquest perduri en el temps”. El cuiner també ha defensat que “les escoles haurien d’ensenyar moltes més coses relacionades amb la salut i la alimentació”.
 
Ferran Adrià. Foto: Josep Bernabeu
 Adrià ha destacat en tot moment que l’educació juga un paper clau en la cuina, tant que es pot afirmar que “si no hi ha educació no pot haver-hi creativitat”. Segons el xef amb més projecció internacional del país, “la creativitat no es pot magnificar, doncs si no hi ha esforç res funciona, ni la creativitat”. A més de l’esforç i l’educació, Adrià ha destacat altres dos qualitats que són imprescindibles per estimular la creativitat: “la valentia i la passió”.

Durant la seva intervenció davant la premsa, el cuiner ha assegurat que “els que hem tingut la sort de triomfar a la vida tenim el compromís de retornar alguna cosa a la societat”. En aquest sentit ha indicat que “jo mai he dit no a res que em demanin pel meu país”.

24/11/09

Javier Cercas: "El polític ha d'estar disposat a tacar-se les mans"

“El polític ha d’estar disposat a tacar-se les mans i en algunes ocasions el fi podria justificar els mitjans” ha declarat aquest matí l'escriptor Javier Cercas en el decurs d'un esmorzar amb periodistes organitzat pel Centre d'Estudis Jordi Pujol on s’ha debatut i reflexionat sobre l’art de la política. Sobre aquest respecte, Pujol ha indicat que “en casos extrems pot ser així” i ha afegit que “a vegades els polítics es veuen obligats a prendre decisions que no són del tot justes i que poden no ajustar-se als teus principis”.

L’escriptor, que recentment ha publicat el llibre “Anatomía de un instante” on relata la trama política i militar que va desembocar en el cop d’estat del 23-F, ha destacat que les principals virtuts que ha de tenir un polític són “la modèstia, l’integrés per la gent i, sobretot, tenir sentit de la realitat”.

Pujol i Cercas. Foto: Josep Bernabeu
En el decurs de la trobada amb periodistes, Javier Cercas també ha assegurat que “el tema de l’Estatut posa en col·lisió la democràcia i la llei. El Constitucional s’hauria d’inhibir en aquest tema perquè això és desastrós”. En referència a aquest assumpte Pujol ha afegit que “aquest tema, a més, ens ha reportat un gran desgast, tan a nivell intern dels partits, com a nivell de govern i de les relacions entre Catalunya i Espanya. Tot això s’ha traslladat al carrer i està causant un gran desànim en la gent”.

8/5/09

Anthony Giddens: "Totes les grans crisis impliquen repensar el sistema i revisar el món"

El sociòleg britànic Anthony Giddens, l'ideòleg de la doctrina del nou laborisme –la Tercera Via– que va portar a Tony Blair al poder, va assegurar ahir a Barcelona que estem a punt d'iniciar “una revolució mundial que ens portarà oportunitats i nous problemes”. Segons el director de la London School of Economics and Political Science, un dels centres acadèmics més prestigiosos del món, “totes les grans crisis impliquen repensar el sistema i et forcen a revisar el món. La recessió ens obliga a reflexionar, a canviar estructures i a introduir mesures a curt i llarg termini que garanteixin un futur millor”. Giddens, que ahir va participar en el cicle de conferències “L'Europa de la crisi” que organitza el Centre d'Estudis Jordi Pujol (CEJP) amb la col·laboració de l'Obra Social Caixa de Sabadell, va explicar, des de la perspectiva britànica, com ens afecta l'actual crisi econòmica i financera i què cal fer per superar-la i tirar endavant.

Anthony Giddens a Barcelona. Foto: Josep Bernabeu
Segons aquest pensador social, com ell mateix es va definir, actualment “estem immersos en tres crisis: recessió mundial, canvi climàtic i crisi energètica. La primera –segons va dir– amaga l'autèntica dimensió de les altres dues i no ens deixa veure clar que hem d'invertir en economies poc contaminants, és a dir, en innovació i energies renovables”. Giddens, que va vaticinar una pujada radical del preu del petroli quan superem la recessió “fins els 200 dòlars per barril”, creu que ens trobem en un punt d'inflexió important a partir del qual cal repensar seriosament el capitalisme: “a causa de la crisi ens trobem en el final del final de la història i això ens obliga a repensar quin tipus de societat i quin tipus d'economia volem en el futur. Hem de desenvolupar un capitalisme responsable pel segle XXI”, va sentenciar convençut.

Durant la conferència, que va omplir de gom a gom el mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Anthony Giddens va defensar que “cal tornar a la planificació”. Segons va dir, l'estat i la iniciativa privada han d'anar de bracet en molts temes i això vol dir planificar per evitar caure en els mateixos errors del passat més recent. Referint-se a la Gran Bretanya, tot i que els exemples que va citar també es poden aplicar a d'altres països europeus, va assegurar que el mercat immobiliari “tornarà a descontrolar-se si no es prenen les mesures adequades” i que cal reconsiderar el paper del sector industrial “que amb innovació i suport del govern pot tenir futur tot i que la majoria dels llocs de treball es crearan en el sector serveis, com correspon a una economia postindustrial”. Giddens, en canvi, va descartar una tornada al proteccionisme ja que, econòmicament parlant “no és eficaç”.

La conferència d'Anthony Giddens va aixecar una gran expectació mediàtica. El Periódico de Catalunya va entrevistar-lo per mediació de Josep Bernabeu durant la seva fugaç visita a Barcelona.

22/1/09

Quim Monzó: “El país, tal com el coneixíem, està desapareixent”

“La literatura catalana està força bé. Sobretot si la comparem amb la situació del país, que s’està enfonsant, i que tal com el coneixíem està desapareixent,”, ha declarat aquest matí l’escriptor Quim Monzó en el decurs d’un esmorzar amb periodistes organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol (CEJP) per analitzar la situació actual de la cultura catalana. Monzó, en aquesta qüestió s’ha declarat “obertament pessimista”, mentre que Pujol li ha reclamat que també vegi els factor positius: “vostè ens diu el que no va bé, i jo vull prioritzar els actius que tenim. El que cal és no rendir-se. I jo no ho faré”.

Tot i manifestar que en l’àmbit cultural català la literatura en concret gaudeix de bona salut, l’escriptor ha lamentat que la qualitat de la llengua vagi minvant d’una forma alarmant. Segons l’autor de El perquè de tot plegat, la llengua “s’està empobrint, hi ha una gran descompensació entre el que es parla al carrer i el llenguatge acadèmic”. L’escriptor ha denunciat que els mitjans de comunicació estan contribuint activament a degradar el català: “la llengua que es parla actualment als mitjans, com la que es parla al carrer fa fredor”, ha assegurat. En opinió de Monzó, “la manca de qualitat que s’aprecia en molta gent que escriu en els mitjans és esgarrifosa”.

Pujol i Monzó. Foto: Josep Bernabeu
 Jordi Pujol ha coincidit amb l’escriptor en aquest diagnòstic tot dient que “els periodistes han d’utilitzar bé la llengua, l’han de parlar bé i l’han d’escriure bé, doncs això forma part de la seva professionalitat”. L’ex president de la Generalitat també ha criticat l’escassa implicació dels mitjans de comunicació públics catalans per defensar aquest plantejament. Al respecte ha afirmat que si “els periodistes no fan l’esforç de parlar bé el català a TV3 o Catalunya Ràdio més val que se’n vagin”. Al respecte, Monzó ha afegit en to irònic que si s’imposessin sancions als periodistes que escriuen malament “ja no ens faria falta el finançament, m’apunto a recollir els calés”.

TV3, l'Avui, i molts altres mitjans de comunicació se'n van fer ressò d'aquesta trobada amb periodistes de Jordi Pujol i Quim Monzó. A sota, l'enllaç al vídeo de TV3

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/983319

10/11/08

Manuel Castells: “Sense innovació no es pot sortir de la crisi”

El sociòleg Manuel Castells ha manifestat avui en el decurs d’un esmorzar de treball amb periodistes organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol que “sense innovació no es pot sortir de la crisi”. Pel professor –un dels experts internacionals més qualificats pel que fa a la incidència de les noves tecnologies de la informació en la societat- les entitats bancàries no han de tenir por de finançar projectes innovadors ja que en temps de crisi “per sortir-ne s’ha d’apostar per finançar el risc”.

En un temps de renovació tecnològica històrica com l’actual “la innovació és el tema fonamental, és el tema”, ha assegurat Castells, que ha afegit que “la innovació no s’entén sense creativitat, que és la font de tot”. En aquest sentit ha indicat que els quatre requisits bàsics perquè els països evolucionin favorablement en la línea de la innovació són tenir “un alt nivell d’educació, llibertat per investigar, cultura d’emprenedors i finançament del risc”. Segons Castells Catalunya és un país innovador i emprenedor, “però li manca, com a molts d’altres, un sistema eficaç de capital-risc. La innovació és risc”, ha insistit. En aquest sentit també ha indicat que a Catalunya la innovació està molt lligada a les PIME’s, que generen “una productivitat lligada a la innovació superior a la de les grans empreses”.

Castells fent declaracions a la premsa. Foto: Josep Bernabeu
El professor Castells ha lamentat la manca de competitivitat de les nostres universitats: “només tenim una universitat, la de Barcelona, en el rànquing de les 200 universitats millors del món, i gràcies a l’excel·lència de l’Hospital Clínic. Els nord-americans, en canvi, en tenen 15 entre les 20 primeres”. Malgrat aquesta mancança, el sociòleg ha assegurat “que la base de la competitivitat científica de Catalunya actual neix durant la darrera etapa dels governs Pujol, concretament de l’etapa de Mas-Colell com a conseller de Universitats”. 

La Razón i La Vanguardia, entre molts altres mitjans, se'n van fer ressò de les declaracions de Manuel Castells en aquest esmorzar amb Jordi Pujol.  


10/10/08

Toni Soler: “Polònia fa créixer l’interès per la política”

“Polònia només és una paròdia de la realitat. Em preocuparia que la gent penses que el programa és un reflex de la realitat política. Confio que la gent sàpiga discernir entre una cosa i l’altra i que això no condicioni cap vot”, ha manifestat aquest matí el periodista i humorista Toni Soler durant un esmorzar amb Jordi Pujol i un grup de periodistes. L’esmorzar ha estat organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol amb l’objectiu d’analitzar la imatge que projecten els polítics a la societat.
Segons Soler, “tots els països amb una tradició política forta tenen programes d’humor i sàtira política, per tant podem afirmar que Polònia ha contribuït a normalitzar el país en aquest aspecte”. L’humorista ha dit que això s’ha fet amb la dificultat que comporta fer un programa que tracta a “Catalunya com si fos un Estat, quan tothom sap que no ho és”. Durant la seva intervenció el director de Polònia i de Minoria Absoluta, també ha assegurat rebutjar la figura del crític que pren partit per una opció: “No intentem ser el crític justicier. Només cerquem ressaltar i exagerar la part mes grotesca dels polítics”.
Toni Soler i Jordi Pujol. Foto: Josep Bernabeu
Soler també s’ha declarat admirat per la pell gruixuda que tenen la majoria dels polítics: “és un dels gremis mes soferts, es queixen poc”, ha assegurat , desmentint així suposades pressions dels partits polítics envers el seu programa. “Tot i que hi ha molta gent que pot pensar el contrari jo crec que Polònia fa créixer l’interès per la política, doncs no incideix especialment en el seu desprestigi. És mes – ha afegit – estic convençut que la major part de polítics tenen una preocupació sincera pel benestar de la gent”. Seguint aquesta línia argumental, Soler ha indicat que “els polítics resumeixen el millor i el pitjor de la societat, doncs combinen l’interès per la cosa pública amb l’ambició i la vanitat”.
Per la seva part Jordi Pujol ha indicat que, històricament, la gent que té poder sempre ha estat satiritzada. “Mentre la gent pensi que tens poder en tens, i fins i tot pot donar la percepció de que en tens mes del que realment ostentes”. Aquesta és una de les causes que pot explicar que “amb els polítics s’hi atreveixi tothom”. I els mitjans no en són una excepció: “costa molt arribar a la gent, doncs els missatges profunds no generen titulars i en canvi qualsevol improperi els acapara”. L’ex president de la Generalitat també ha dit que els nens catalans tenen “un handicap si el coneixement que tenen dels polítics es limita al clixé que surt al Polònia”. 

 

13/2/08

Els corresponsals estrangers atribueixen al radicalisme d’una part del nacionalisme català la davallada de la imatge de Catalunya a l’exterior

La imatge de Catalunya ha perdut força en el context de la premsa internacional. Aquesta és, si més no, una de les principals conclusions del seminari “Catalunya als mitjans de comunicació estrangers” que s’ha celebrat avui a Barcelona organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol, i que ha comptat amb la participació de diversos corresponsals estrangers i de periodistes catalans destacats fora de les nostres fronteres.

Els motius d’aquesta pèrdua de pes específic són diversos. Per Leo Wieland, corresponsal a Espanya del diari Frankfurter Allgemeine, un dels principals és que “el radicalisme del nacionalisme català dels darrers anys provoca rebuig”. A Alemanya, a més, “els nacionalismes regionals no agraden i per això és tan difícil vendre i explicar què passa a Catalunya”. Segons aquest corresponsal la “convulsa” diversitat espanyola de vegades provoca por: “ningú vol una balcanització d’Espanya, i menys si tenim en compte que la UE ha alimentat econòmicament a totes les comunitats autònomes espanyoles durant els darrers anys”.

El radicalisme d’una bona part del nacionalisme català també és, en opinió de Nuno Ribeiro, corresponsal del diari portuguès Público, una de les causes que explica la davallada de la imatge de Catalunya a l’exterior. Per aquest periodista, “alguns polítics catalans com Carod Rovira tenen actituds poc prudents, ja que a més de no representar als catalans els hi crea problemes. És impensable que la gent no reaccioni davant d’algunes de les coses que diu”, ha afegit. Segons Ribeiro el projecte polític català actual “és defensiu i té molt poc futur”. Per finalitzar ha assegurat que malgrat tot “el futur de Catalunya passa per la seva gent i no pel que diguin els corresponsals estrangers”.

Per François Musseau, corresponsal del diari francès Libération, un dels motius que dificulta posicionar Catalunya en la premsa estrangera “és la crispació política” que generen el PP i el PSOE. Per explicar-ho ha posat l’exemple del nou Estatut de Catalunya: “tot el procés s’ha tractat en termes de pugna política, i aquest fet ha dificultat enormement explicar una cosa tan simple com que Catalunya, després de 25 anys, ha decidit lliurement renovar el seu contracte amb Espanya”. Pel periodista francès hi ha un altre fet cabdal que explica el deteriorament de la imatge de Catalunya a l’estranger és que “els catalans, com a societat, i Catalunya com a país, ja no creuen tant com abans amb ells mateixos i les seves possibilitats”. Malgrat això, ha reconegut, “Catalunya segueix sent una de les locomotores d’Espanya”.

Segons Mike Elkin, coresponsal de Newsweek a Espanya, el públic nordamericà només coneix Catalunya pel tema turístic i cultural però la resta no l’interessa “i molt menys la política i el debat lingüístic”. Malgrat aquests handicaps, Elkin creu que a Espanya els polítics monopolitzen en excés les notícies, tot i que “el seu discurs no avança a la mateixa velocitat que la societat”. L’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol, que ha pronunciat el discurs d’obertura del seminari, ha assegurat que la bona imatge que tenia Catalunya s’ha perdut: “ara, o no té imatge o és molt mediocre”. Pujol ha recriminat als periodistes que es nodreixen en excés “del que diu la premsa madrilenya i això no és bo, doncs per assabentar-se bé del que passa a Catalunya i poder explicar quina és la seva realitat a l’exterior, cal trepitjar-la una mica més”. To i això, Pujol ha reconegut que si els corresponsals “són crítics amb nosaltres alguna cosa deu haver-hi”.

El seminari ha tingut una gran repercussió en els mitjans de comunicació. Com a exemple el reportatge que li va dedicar el programa informatiu de TV3 La nit al dia.


13/11/07

Luc Ferry: “Cal anar contra la pedagogia lúdica que impera a Europa des de fa 40 anys”

L'ex ministre d'Educació francès, el filòsof i professor Luc Ferry, va afirmar ahir a Barcelona que “cal anar en contra de la pedagogia lúdica” que impera a la major part de països europeus des de fa quaranta anys. Ferry va declarar que la revolució pedagògica que va esdevenir arreu d'Europa després del 68 francès “ha provocat una caiguda en picat del nivell de coneixement de les ciències per part dels alumnes actuals, del domini de la llengua i d'aspectes bàsics de civilitat”. L'intel·lectual francès va fer aquestes manifestacions ahir al vespre en el decurs d'una conferència organitzada pel Centre d'Estudis Jordi Pujol que va omplir de gom a gom l'Auditori de la Fundació Antoni Tàpies.

Segons aquest filòsof i professor, la revolució pedagògica dels anys 70 que “tant mal ha fet als nostres alumnes” es basa en quatre “il·lusions generoses i simpàtiques”. La primera ha estat fer creure als infants “que ho podien inventar tot, fins i tot la construcció del seu propi coneixement estimulant la seva creativitat”. La veritat però, segons el conferenciant “és que les regles s'han d'aprendre, no es poden inventar”.

La segona il·lusió ha estat “pensar que a l'aula es podia substituir el treball pel joc” i la tercera que “primer cal motivar als alumnes i desprès fer-los treballar”. És el que en termes acadèmics s'anomena “pedagogia de l'ham”. Aquestes dues il·lusions, complementàries entre sí, “no han funcionat mai, doncs si bé en un primer moment els alumnes s'interessen pels temes desprès no treballen, perquè no tenen assumida la responsabilitat del treball i l'esforç”.

La quarta i darrera il·lusió ha estat fer creure als estudiants “que ser jove és genial i formidable i que ser adult o vell és una catàstrofe” quan la veritat és que el món dels adults “quan és reeixit, és més ric, més profund i més apassionant que el món de la infància”. Haver fet creure aquestes il·lusions provoca en la joventut actual “un interès malaltís per la cultura fàcil en detriment de la cultura interessant”.

Per esmenar aquesta “catàstrofe ben intencionada, doncs vull creure que els que la van tirar endavant no eren imbècils”, Ferry proposa revaloritzar el paper del treball i l'esforç, doncs només així els alumnes “podran gaudir d'un món interessant i no d'un futur pobre”. Això suposa “impartir de forma intel·ligent i amb significat els ensenyaments tradicionals i revaloritzar l'ensenyament professional creant escoles d'excel·lència”.

Ferry, que durant la conferència va dir d'ell mateix que era “un liberal i un republicà de dretes però no un estúpid”, va afirmar que es trobava immers en “contradicció cultural terrible” doncs per la seva condició d'home de dretes havia de reconèixer que el principal responsable del “declivi cultural actual és el capitalisme”. “La veritat és –va afegir– que la dreta no s'interessa per l'escola, ha deixat el tema en mans de l'esquerra i per això ens trobem en la situació actual”.

La conferència de Luc Ferry va aixecar una gran espectació mediàtica. Alguns diaris, com l'Avui i El Punt, el van entrevistar.


4/10/07

Garrigues Walker: “El centre polític és eficàcia, moderació i prudència”

L’advocat liberal Antonio Garrigues Walker s’ha mostrat molt crític amb l’actual estament polític espanyol que, com el religiós, s’ha quedat molt anticuat i “ha de transformar-se i adaptar-se a la nova societat”. Garrigues, que va participar ahir amb Jordi Pujol en una trobada amb periodistes organitzada pel Centre d’Estudis que porta el seu nom, ha indicat que “tenim molts polítics que nomès pensen a curt termini i mai en clau de futur i això és dolent pel país”. Segons el seu parer, els polítics que tan sols pensen en clau immetiata “és perquè en el fons no tenen cap mena de projecte de futur que oferir a la ciutadania”.

Durant la trobada, organitzada per analitzar i debatre el paper que juga actualment el centre polític a Catalunya i Espanya, Garrigues Walker va assenyalar que l’interès dels ciutadans pel centre el motiva “l’eficàcia, la moderació i la prudència” dels seus plantejaments, raó per la qual són molts els partits que s’en volen apropiar d’aquest espai “i així el socialisme ha deixat de ser socialisme i el conservadurisme ha deixat de ser conservador”. Desapareguda la controversia dreta-esquerra, segons Garrigues, “les formacions polítiques hauran de definir-se cada cop més per questions com el paper de l’estat, l’estructura territorial o qüestions científiques com la clonació o la manipulació genètica”.


6/12/06

Bigas Luna: "Avui la modernitat està a la perifèria"

El cineasta català Bigas Luna va declarar ahir en el decurs d’un esmorzar de premsa amb Jordi Pujol que actualment els elements de modernitat es troben “a les perifèries de les grans ciutats”. Això configura un món, el de les juanis, que és el que “he volgut desgranar socialment amb la meva darrera pel·lícula Yo soy la Juani”.

Segons Bigas Luna la juani es pot convertir “en una icona ibèrica”. En opinió del director de cinema, les perifèries urbanes han perdut la por d’abans i ara transformen la realitat amb mitjans diferents “com el cotxe amb tunning, la moda personalitzada, el llenguatge dels mòbils i un sentit de la comunicació efectiu i directe” fins el punt que –segons Bigas Luna- els analfabets dels segle XXI “serán els que no sàpiguen fer pel·lícules encara que sigui amb un mòbil”.

Pujol obsequià Bigas Luna amb un pernil. Foto: Josep Bernabeu
Per la seva banda Jordi Pujol ha destacat que a Catalunya “l’ascensor social ha funcionat correctament durant les darreres dècades”. Segons Pujol les juanis que Bigas Luna ha retratat a la seva darrera pel·lícula “no tenen por o són deshinibides i ambicioses i, en el fons, acaben sent molt capitalistes”. Pujol ha afegit que les juanis acabaran acceptant que “el país necessita un cert grau de normes socials per tirar endavant i que elles seran part important d’aquest procés”. A diferència d’altres moviments com l’okupa “en el que hi ha gent de casa bona”, les juanis tenen “una càrrega positiva important”, ha indicat Pujol.

Jordi Pujol i Bigas Luna van debatre per espai de dues hores davant d’un grup de periodistes sobre la simbologia i el fons social que destil·la el darrer film del director català. Durant aquest trobada Bigas Luna també va destacar que a l’escola, la política i l’economia “els hi falta modernitat i estar més al dia del que passa socialment”.


14/9/06

Giulio Andreotti: “Europa ha de regular les polítiques d'immigració”

“Les polítiques d’immigració s’han de regular des de l’àmbit europeu”, ha declarat aquesta tarda a Barcelona el senador italià Giulio Andreotti en el decurs d’una roda de premsa que ha ofert acompanyat de Jordi Pujol abans de pronunciar la conferència “Del somni a la realitat d’Europa. Aquest era el camí?, que ha organitzat el Centre d’Estudis Jordi Pujol. Andreotti s’ha manifestat favorable a “regular els fluxes d’immigrants a partir d’acords de contractació en els països d’origen”.

El veterà polític italià ha dit que Europa necesita immigrants atès que moltes tasques i feines, “com les del camp, si no les fan ells ja no les vol fer ningú”. En aquest sentit ha recordat que un país com Itàlia, que en el passat ha tingut una forta immigració, “ha de saber valorar els beneficis que reporta l’afluència d’immigrants”. El senador es va referir al fet que en el passat ciutats com Roma havien arribat a acollir, de cop i en un any, 250 mil immigrants.

Andreotti es va manifestar favorable a la integració de Turquía en la Unió Europea, “tot i que encara s’han de superar molts obstacles”, i a que la ONU “prengui mesures urgents per resoldre el conflicte entre Israel i Palestina”. A preguntes dels informadors, també ha confirmat que el grup de senadors vitalicis italians no recolzaran canvis en lleis que afecten a temes com l’avortament o els matrimonis entre homosexuals.

Andreotti i Pujol conversen abans de la conferència. Foto: Josep Bernabeu
Sobre els deu anys d’assetjament judicial que ha patit al seu país, el senador ha indicat que tot el procés contra la seva persona “ha tingut una clara finalitat política” i que tampoc “sent cap mena de rancunia particular envers ningú”.

Davant d’un auditori amb més de tres centes persones Andreotti, presentat per l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, ha pronunciat la conferència programada, on ha fet una anàlisi exhaustiu sobre tot el procés de consolidació de la consciència europea i dels esdeveniments més importants que han ajudat a consolidar l'actual Unió Europea.


20/6/06

Joan Laporta: “El Barça és un club amb ànima”

El president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, ha indicat avui que un dels trets diferencials del Barça actual és que “no és una marca, és un club que té ànima”. El dirigent blaugrana ha fet aquestes declaracions en el decurs d’un esmorzar amb periodistes organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol, en el que també ha participat l’expresident de la Generalitat.

Laporta que s’ha centrat en la incidència social del Barça, ha remarcat que l’actual plantilla i tot el cos tècnic comparteixen una característica comú: “la seva humilitat i la seva humanitat”. “La imatge actual del Barça no s’associa a un bon model de gestió o a un bon model econòmic, que els tenim, sinó a una imatge humana i solidària”, ha dit el president blaugrana. Laporta ha assegurat que continuaran treballant en aquesta línia per tal d’engrandir encara més la imatge i l’impacte social del club a nivell internacional.

El president del Barça i Jordi Pujol. Foto: Josep Bernabeu
Seguint aquest fil argumental, el president blaugrana també ha indicat que el Barça ja és més que un club a Catalunya i a Espanya i “ara volem que també ho sigui al món, tot vehiculant projectes solidaris i humanitaris”. En aquest sentit ha anunciat que la samarreta del primer equip en comptes de publicitat, la propera temporada lluirà un missatge humanitari.

Jordi Pujol ha assenyalt que la idea de que el Barça sigui més que un club al món “és genial”, i ha afegit que l’entitat blaugrana hauria d’abocar esforços en el continent africà, “el gran pecat col·lectiu de la humanitat”. La Fundació del Futbol Club Barcelona també hi destina una bona part del seu pressupost a temes humanitaris i solidaris.


14/12/05

Conferència de Michel Camdessus a Barcelona

Michel Camdessus, ex-director del Fons Monetari Internacional (FMI), va oferir ahir una roda de premsa a Barcelona per presentar la conferència que ha pronunciat avui , on ha parlat del tema “Vers una nova ciutadania solidària i responsable. Valors per un món global” en el marc del seminari “La construcció de la societat responsable” que ha organitzat el Centre d'Estudis Jordi Pujol. Acompanyà el polític francès en aquesta roda de premsa el mateix Jordi Pujol.

El polític francès presideix actualment les Semaines Sociales de France, que en la seva darrera edició celebrada el passat mes de novembre abordà el tema “Transmetre: partager des valeurs, susciter des libertés”.