TVE "+ Gente" (12-01-12)
TVE "Linformatiu vespre" (12-01-12)
El Punt Avui (13-01-12)
La Vanguardia (13-01-12)
 |
| El Mundo (15-01-12) |
15/1/12
La restauració del veler Fortuna als mitjans de comunicació
12/1/12
Varador 2000 restaura a Arenys de Mar el veler Fortuna, el primer vaixell del Rei d'Espanya
 |
| El Fortuna restaurat avui, a Arenys de Mar |
Amb aquest veler, de la classe Dragon, el llavors príncep d'Espanya va competir als jocs olímpics de Múnic (en aigues de Kiel) l'any 1972 i posteriorment en nombroses competicions nacionals i internacionals. En finalitzar els seus moments de glòria i passar a altres mans la pista del Dragon Fortuna es va perdre fins que, recentment, ha estat recuperat per Varador 2000 d'Arenys de Mar, on el seu equip d'experts en repair & refit li han tornat el seu antic esplendor. Fer-ho no ha estat una tasca fàcil. Per aconseguir-ho, el vaixell ha estat sotmès a un profund treball de restauració, tant del casc com de la coberta i de l'aparell, cercant peces originals i cenyint-se, en tot moment, a les estrictes normes de la classe Dragon. Afortunadament, la fusta del Fortuna ha sabut resistir el pas del temps tot i els períodes d'abandonament que ha patit. Això ha permès portar a terme aquest projecte amb la màxima garantia d'èxit.
Segons explica Xiqui Mas, director gerent de Varador 2000, per reparar i restaurar el Fortuna “hem hagut d'emprar els nostres millors especialistes, mans expertes que hi han abocat un gran nombre d'hores de treball i esforç. El projecte s'ho valia i ara tots compartim la satisfacció d'haver aconseguit que el Dragon Fortuna torni a lluir com quan va sortir de les drassanes Borresen de Dinamarca l'any 1962 i poder tornar-li a la persona que més l'ha estimat i l'ha gaudit navegant. A més, gràcies a aquesta acció de la iniciativa privada, tots els aficionats a la vela i a la nàutica en general podran gaudir d'aquesta embarcació emblemàtica en el Museu Olímpic".
David Elias, enginyer de la drassana, comenta que el procés de restauració que s'ha seguit ha estat molt laboriós i feixuc: “s'han restaurat tots i cadascun dels elements del vaixell minuciosament, però ha valgut la pena, doncs hem obtingut un resultat realment espectacular”.
L'expert ebenista Leandro Sangermán afegeix que ha gaudit molt restaurant aquest veler, doncs com tots els vaixells clàssics “la seva estructura i acabats no tenen res a veure amb les embarcacions seriades que es construeixen actualment. Hem hagut d'afrontar la restauració del vaixell com un procés totalment artesà, utilitzant els mateixos compostos, fustes i motlles de l'època en que es va construir. Ha estat una feina apassionant”.
23/12/11
El Parlament reconeix la cuina tradicional catalana com a patrimoni immaterial de Catalunya
El
Parlament de Catalunya ha aprovat
una esmena a la Llei 2/1993, de 5 de març, de “Foment
i protecció de la cultura popular i tradicional i de
l’associacionisme cultural”
que reconeix la cuina tradicional catalana com a patrimoni immaterial
del país. L'esmena, presentada a petició de la Fundació Institut
Català de la Cuina, s'ha aprovat en la darrera sessió plenària per
una aclaparadora majoria: 116 vots a favor (CiU, PSC, PP, ERC i
Solidaritat Catalana), 13 en contra (IC-V) i 3 abstencions
(Ciutadans).
Amb
aquest reconeixement del Parlament, la cuina tradicional catalana
dóna un pas imprescindible per elaborar la candidatura que es
presentarà a la UNESCO perquè aquest organisme prengui en
consideració reconèixer-la com a Patrimoni
Immaterial de la Humanitat.
La UNESCO exigeix a totes les candidatures que el territori que la
propugna tingui reconegut en la seva legislació el motiu que es vol
preservar com a patrimoni immaterial, amb mesures de preservació i
de promoció. També és important mostrar que el territori considera
aquest motiu (en el cas que ens ocupa la cuina tradicional) com a
patrimoni immaterial propi i que ha treballat en el seu
reconeixement.
Les
modificacions que s'han introduït a la llei són les següents:
- S’ha afegit un paràgraf al preàmbul de la Llei, que és on es recull la intencionalitat i l’esperit d’aquesta, que diu:
“La
societat catalana ha estat protagonista d’una evolució cultural en
el camp de la cuina i la gastronomia que l’ha dut a concebre-les
com a part del seu patrimoni immaterial. És per això que
s’introdueix la cuina com un dels elements del conjunt de
manifestacions culturals que formen part de la cultura popular i
tradicional”.
- Es modifica l’apartat 2 de l’article 2, on s’especifiquen els elements del patrimoni cultural. Amb aquesta modificació s’afegeix “la cuina” als elements que ja hi eren presents. El paràgraf queda redactat de la següent manera:
“2. La cultura
popular i tradicional inclou tot el que fa referència al conjunt de
manifestacions culturals, tant materials com immaterials, com són
les festes i els costums, la música i els instruments, els balls i
les representacions, les tradicions festives, les creacions
literàries, la
cuina, les
tècniques i els oficis i totes les altres manifestacions que tenen
caràcter popular i tradicional, i també les activitats tendents a
difondre-les arreu del territori i a tots els ciutadans”.
20/12/11
Presentació del projecte Maresme Marítim
La competitivitat del sector marítim del Maresme passa per la cooperació empresarial
A l'empresariat de la comarca li correspon liderar les iniciatives que es prenguin per generar noves oportunitats de negoci i de creació d’ocupació en el sector marítim del Maresme i, a l'administració, impulsar-lo. Aquesta és una de les principals conclusions de la jornada El Maresme, un mar d'oportunitats, que ha servit per presentar els resultats del projecte Maresme Marítim amb una nodrida presència d'empresaris, representants de l'administració i experts de diferents àmbits relacionats amb el sector marítim. El projecte té com a objectiu principal dinamitzar l'economia i l'ocupació comarcal promovent i activant les sinergies que existeixen entre el mar i les activitats socioeconòmiques del territori.
A l'empresariat de la comarca li correspon liderar les iniciatives que es prenguin per generar noves oportunitats de negoci i de creació d’ocupació en el sector marítim del Maresme i, a l'administració, impulsar-lo. Aquesta és una de les principals conclusions de la jornada El Maresme, un mar d'oportunitats, que ha servit per presentar els resultats del projecte Maresme Marítim amb una nodrida presència d'empresaris, representants de l'administració i experts de diferents àmbits relacionats amb el sector marítim. El projecte té com a objectiu principal dinamitzar l'economia i l'ocupació comarcal promovent i activant les sinergies que existeixen entre el mar i les activitats socioeconòmiques del territori.
Actualment,
segons les xifres del clúster Maresme
Marítim, es detecta un forta presència
d’activitat empresarial al territori –més de 480 organitzacions
empresarials vinculades directament o indirectament amb el sector–
però són iniciatives molt atomitzades i diversificades, per això
“cal aconseguir autèntics projectes de
cooperació empresarial per tal de fer créixer el sector i que
aquest esdevingui més competitiu”, ha
indicat la directora de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica
de Mataró (IMPEM), Carme Martí.
Altre punt
important que s'ha posat de relleu durant la presentació del
projecte és que cal adequar la legislació i
la fiscalitat que s'aplica al sector, doncs
la que existeix actualment penalitza la seva competitivitat i és
dissuasiva i feixuga. El clúster empresarial del Maresme el formen
actualment 484 agents i empreses
i entitats públiques i privades que es distribueixen entre diferents
subsectors d'activitat i nivells d'especialització i vinculació amb
el mar. Aquest sector socioeconòmic de la comarca genera 4.866
llocs de treball (turisme, serveis i
indústria marítima i pesca) i un valor de
negoci anual de 160,4 milions d'euros.
Durant la
presentació del projecte els experts també s'ha posat de relleu que
el Maresme té un fort potencial per
posicionar-se com a pol formatiu del sector marítim
a Catalunya. El clúster detecta greus mancances en aquest àmbit. El
sector marítim maresmenc –i també el català– necessita que
s'implementin, entre d'altres, graus universitari de bussines
marítim, de disseny d’embarcacions o d’energies marítimes, i
cicles formatius més tècnics de reparació i manteniment de
vaixells de gran eslora, de gestors en logística intermodal, o els
relacionats amb les teràpies vinculades al mar.
Durant la
jornada de presentació de resultats també
es posa de manifest que la pesca necessita
evolucionar. Cal endegar noves activitats com el turisme de pesca o
l’aqüicultura. Per fer això calen marcs legals que propiciïn
aquesta evolució, així com la requalificació dels pescadors.
L'administració marítima té molt a dir en aquest camp.
Segons Josep
Milà, secretari tècnic del projecte Maresme
Marítim, el clúster només és el primer
pas: “ara cal que totes les empreses
importants del sector i tots els ajuntaments del litoral maresmenc
facin seu el projecte i s'involucrin activament en el seu
desenvolupament i en la implementació de totes les propostes. Això
és imprescindible, així com promoure la col·laboració entre
empreses i centres tecnològics i formatius”.
Aquest
projecte, que està subvencionat pel Servei d'Ocupació de Catalunya
(SOC) i el Fons Social Europeu, el promouen conjuntament els
ajuntaments d'Arenys de Mar, Mataró (IMPEM) i Sant Andreu de
Llavaneres; el Consell Comarcal del Maresme; el Club Nàutic El
Balís, la Federació d'Associacions i Gremis Empresarials del
Maresme (FAGEM); la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme i els
consorcis de Promoció Turística Costa del Maresme i Port de Mataró.
Link a la notícia de l'informatiu 24 hores de M1TV.
Link a la notícia de l'informatiu 24 hores de M1TV.
18/12/11
Patinatge solidari
Cerdanyola acull el II Festival PatinaSoS per
recaptar fons per a la recerca de la Síndrome de
Rett i l'ONG Pallapupas
El pavelló de Can Xarau de Cerdanyola del Vallès acull avui, diumenge 18 de desembre, la segona edició del Festival PatinaSoS, un esdeveniment solidari que organitzen conjuntament Veus Sense Fronteres i el Club de Patinatge Artístic Cerdanyola del Vallès. Tota la recaptació del festival es destinarà a l'Associació Catalana de la Síndrome de Rett (ACSR) i l'ONG Pallapupas.
L'ACSR destinarà aquestes aportacions altruistes a la recerca de la síndrome de Rett que porta a terme l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, pioner a Espanya en la detecció i tractament d'aquesta malaltia minoritària. La Síndrome de Rett, que afecta a una de cada 10.000 dones, és la segona causa de retard mental en nenes després de la Síndrome de Down. Pallapupas es una ONG que treballa als hospitals, on ajuda a millorar la qualitat de vida dels infants, joves i ancians que s'hi troben ingressats.
El Festival PatinaSoS combina la música en viu i el patinatge artístic. El cartell de patinadors que hi participaran en aquesta segona edició tornarà a ser de luxe: una vintena de patinadors de primer nivell entre els quals hi trobem campions del Món, d’Europa, d’Espanya i de Catalunya com Manel Pérez, Carla Pey, Xavier Orrit i Ariadna Pascual, Noemí Isla, Carla Vila, Nàdia Alsinet, Júlia Figueroa, Carla Nonell, Idoia Company, i Marta i Alex Ríos. També actuarà Alba Pérez, la patinadora local, que es retira de la competició oficial després d'assolir diversos podis als campionats del món i d'Europa; el Grup Shows CPACV i el CPA Cerdanyola.
De l'apartat musical del II Festival PatinaSoS se'n fa càrrec el grup Veus Sense Fronteres. Enguany hi participaran 40 cantaires i 20 músics dirigits per Ramon Bertrán.
5/12/11
El sector marítim dinamitzarà l'economia del Maresme
El
dia 19 de desembre es presentarà el Clúster Maresme Marítim
El
proper 19 de desembre es presentarà a Mataró el Clúster
Maresme Marítim, un
projecte que lidera l'Institut de Promoció Econòmica de Mataró
(IMPEM) amb la col·laboració de 8 entitats i organismes públics i
privats de la comarca. El projecte té com a principal objectiu
impulsar el sector
marítim del Maresme i dinamitzar l'economia i l'ocupació comarcal
promovent i activant les sinergies que existeixen entre el mar i les
activitats socioeconòmiques del territori.
Aquest
projecte, que està subvencionat pel Servei d'Ocupació de Catalunya
(SOC) i el Fons Social Europeu, el promouen conjuntament els
ajuntaments d'Arenys de Mar, Mataró (IMPEM) i Sant Andreu de
Llavaneres; el Consell Comarcal del Maresme; el Club Nàutic El
Balís, la Federació d'Associacions i Gremis Empresarials del
Maresme (FAGEM); la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme i els
consorcis de Promoció Turística Costa del Maresme i Port de Mataró.
La
presentació de les conclusions del Clúster Maresme Marítim es farà
el dia 19 de desembre al Tecnocampus Mataró-Maresme en el marc d'una
jornada de presentació de resultats que comptarà amb la
participació de diversos experts del món socioecòmic, empresarial,
institucional, ocupacional i formatiu de la comarca i de Catalunya.
Durant la jornada es faran públics tots els resultats així com les
accions i propostes d'actuació que impulsa aquest projecte.
El
Clúster, motor de futur
El
Clúster Maresme Marítim és una eina que permetrà posar en comú
les sinergies empresarials i institucionals que sorgeixen a la
comarca relacionades amb el món marítim. El projecte marca la pauta
sobre com organitzar i dirigir aquestes sinergies de la forma més
escaient amb l'objectiu de promoure
ofertes formatives adequades a les necessitats empresarials actuals i
emergents i, alhora, fomentar les col·laboracions empresarials entre
els diferents àmbits del sector marítim per a generar noves
activitats i llocs de treball.
Actualment,
el clúster empresarial del Maresme el formen 484 agents i empreses i
entitats públiques i privades que es distribueixen entre diferents
subsectors d'activitat i nivells d'especialització i vinculació amb
el mar. Aquest sector socioeconòmic de la comarca genera 4.866 llocs
de treball (turisme, serveis i indústria marítima i pesca) i un
valor de negoci anual de 160,4 milions d'euros.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)