El carsharing augmenta un 106% el seu nombre de clients en un any

El nombre de clients del servei de carsharing ha crescut un 106% durant el darrer any de funcionament, entre els mesos de març de 2007 i març de 2008. Amb aquest augment, la xifra de clients que utilitzen regularment el servei és de 1.700, 14 vegades més que quan va entrar en funcionament fa tres anys (122 clients).

Aquestes xifres situen a Barcelona al capdavant de les ciutats europees on el carsharing ha crescut més durant els tres primers anys d'implantació i funcionament del servei. La notícia ha tingut un ampli ressò en els mitjans de comunicació. Vegeu aquests dos exemples.

Els corresponsals estrangers atribueixen al radicalisme d’una part del nacionalisme català la davallada de la imatge de Catalunya a l’exterior

La imatge de Catalunya ha perdut força en el context de la premsa internacional. Aquesta és, si més no, una de les principals conclusions del seminari “Catalunya als mitjans de comunicació estrangers” que s’ha celebrat avui a Barcelona organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol, i que ha comptat amb la participació de diversos corresponsals estrangers i de periodistes catalans destacats fora de les nostres fronteres.

Els motius d’aquesta pèrdua de pes específic són diversos. Per Leo Wieland, corresponsal a Espanya del diari Frankfurter Allgemeine, un dels principals és que “el radicalisme del nacionalisme català dels darrers anys provoca rebuig”. A Alemanya, a més, “els nacionalismes regionals no agraden i per això és tan difícil vendre i explicar què passa a Catalunya”. Segons aquest corresponsal la “convulsa” diversitat espanyola de vegades provoca por: “ningú vol una balcanització d’Espanya, i menys si tenim en compte que la UE ha alimentat econòmicament a totes les comunitats autònomes espanyoles durant els darrers anys”.

El radicalisme d’una bona part del nacionalisme català també és, en opinió de Nuno Ribeiro, corresponsal del diari portuguès Público, una de les causes que explica la davallada de la imatge de Catalunya a l’exterior. Per aquest periodista, “alguns polítics catalans com Carod Rovira tenen actituds poc prudents, ja que a més de no representar als catalans els hi crea problemes. És impensable que la gent no reaccioni davant d’algunes de les coses que diu”, ha afegit. Segons Ribeiro el projecte polític català actual “és defensiu i té molt poc futur”. Per finalitzar ha assegurat que malgrat tot “el futur de Catalunya passa per la seva gent i no pel que diguin els corresponsals estrangers”.

Per François Musseau, corresponsal del diari francès Libération, un dels motius que dificulta posicionar Catalunya en la premsa estrangera “és la crispació política” que generen el PP i el PSOE. Per explicar-ho ha posat l’exemple del nou Estatut de Catalunya: “tot el procés s’ha tractat en termes de pugna política, i aquest fet ha dificultat enormement explicar una cosa tan simple com que Catalunya, després de 25 anys, ha decidit lliurement renovar el seu contracte amb Espanya”. Pel periodista francès hi ha un altre fet cabdal que explica el deteriorament de la imatge de Catalunya a l’estranger és que “els catalans, com a societat, i Catalunya com a país, ja no creuen tant com abans amb ells mateixos i les seves possibilitats”. Malgrat això, ha reconegut, “Catalunya segueix sent una de les locomotores d’Espanya”.

Segons Mike Elkin, coresponsal de Newsweek a Espanya, el públic nordamericà només coneix Catalunya pel tema turístic i cultural però la resta no l’interessa “i molt menys la política i el debat lingüístic”. Malgrat aquests handicaps, Elkin creu que a Espanya els polítics monopolitzen en excés les notícies, tot i que “el seu discurs no avança a la mateixa velocitat que la societat”. L’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol, que ha pronunciat el discurs d’obertura del seminari, ha assegurat que la bona imatge que tenia Catalunya s’ha perdut: “ara, o no té imatge o és molt mediocre”. Pujol ha recriminat als periodistes que es nodreixen en excés “del que diu la premsa madrilenya i això no és bo, doncs per assabentar-se bé del que passa a Catalunya i poder explicar quina és la seva realitat a l’exterior, cal trepitjar-la una mica més”. To i això, Pujol ha reconegut que si els corresponsals “són crítics amb nosaltres alguna cosa deu haver-hi”.

El seminari ha tingut una gran repercussió en els mitjans de comunicació. Com a exemple el reportatge que li va dedicar el programa informatiu de TV3 La nit al dia.

El servei de carsharing incorpora cotxes híbrids

Avancar Carsharing, el primer i únic operador de carsharing d'Espanya, ha incorporat a la seva flota diversos vehicles híbrids de darrera generació: els Honda Civic Hybrid, uns cotxes dotats amb una tecnologia d'avantguarda que són més respectuosos amb el medi ambient que els convencionals.

La presentació dels nous vehicles híbrids  als mitjans de comunicació es va fer ahir a Barcelona, al pavelló Mies van der Rohe, i ha comptat amb la presència  de Miguel Ángel Dombriz, president del consell d'administració d'Avancar Carsharing; Ignasi Nieto, secretari general d'Energia del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio; Imma Mayol, segona tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona; Manel Nadal, secretari general per a la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya i Roger Solergibert, director general comercial d'Honda Automòbils a Espanya.

La incorporació d'aquests nous vehicles a la flota d'Avancar Carsharing dóna un impuls considerable al seu compromís històric amb la mobilitat sostenible i, alhora, suposa un primer pas important en el procés de renovació i adaptació de la flota envers uns paràmetres de major respecte amb el medi ambient.

Per les seves especials característiques tècniques i mecàniques, els nous cotxes híbrids presenten uns clars avantatges respecte als cotxes convencionals: menys consum de combustible, menys contaminació, més respecte pel medi ambient i més estalvi energètic. Els Honda Civic Hybrid funcionen amb dos motors, un de benzina de baix consum i un altre elèctric. Aquest vehicle ofereix un rendiment equivalent a un motor d'1,8 litres amb un consum (4,6 litres/100 km) i unes emissions contaminants d'entre les més baixes del món(109 gr/km de CO2).

La presentació d'aquests nous vehicles ha tingut un ampli seguiment en els mitjans de comunicació.

Luc Ferry: “Cal anar contra la pedagogia lúdica que impera a Europa des de fa 40 anys”

L'ex ministre d'Educació francès, el filòsof i professor Luc Ferry, va afirmar ahir a Barcelona que “cal anar en contra de la pedagogia lúdica” que impera a la major part de països europeus des de fa quaranta anys. Ferry va declarar que la revolució pedagògica que va esdevenir arreu d'Europa després del 68 francès “ha provocat una caiguda en picat del nivell de coneixement de les ciències per part dels alumnes actuals, del domini de la llengua i d'aspectes bàsics de civilitat”. L'intel·lectual francès va fer aquestes manifestacions ahir al vespre en el decurs d'una conferència organitzada pel Centre d'Estudis Jordi Pujol que va omplir de gom a gom l'Auditori de la Fundació Antoni Tàpies.

Segons aquest filòsof i professor, la revolució pedagògica dels anys 70 que “tant mal ha fet als nostres alumnes” es basa en quatre “il·lusions generoses i simpàtiques”. La primera ha estat fer creure als infants “que ho podien inventar tot, fins i tot la construcció del seu propi coneixement estimulant la seva creativitat”. La veritat però, segons el conferenciant “és que les regles s'han d'aprendre, no es poden inventar”.

La segona il·lusió ha estat “pensar que a l'aula es podia substituir el treball pel joc” i la tercera que “primer cal motivar als alumnes i desprès fer-los treballar”. És el que en termes acadèmics s'anomena “pedagogia de l'ham”. Aquestes dues il·lusions, complementàries entre sí, “no han funcionat mai, doncs si bé en un primer moment els alumnes s'interessen pels temes desprès no treballen, perquè no tenen assumida la responsabilitat del treball i l'esforç”.

La quarta i darrera il·lusió ha estat fer creure als estudiants “que ser jove és genial i formidable i que ser adult o vell és una catàstrofe” quan la veritat és que el món dels adults “quan és reeixit, és més ric, més profund i més apassionant que el món de la infància”. Haver fet creure aquestes il·lusions provoca en la joventut actual “un interès malaltís per la cultura fàcil en detriment de la cultura interessant”.

Per esmenar aquesta “catàstrofe ben intencionada, doncs vull creure que els que la van tirar endavant no eren imbècils”, Ferry proposa revaloritzar el paper del treball i l'esforç, doncs només així els alumnes “podran gaudir d'un món interessant i no d'un futur pobre”. Això suposa “impartir de forma intel·ligent i amb significat els ensenyaments tradicionals i revaloritzar l'ensenyament professional creant escoles d'excel·lència”.

Ferry, que durant la conferència va dir d'ell mateix que era “un liberal i un republicà de dretes però no un estúpid”, va afirmar que es trobava immers en “contradicció cultural terrible” doncs per la seva condició d'home de dretes havia de reconèixer que el principal responsable del “declivi cultural actual és el capitalisme”. “La veritat és –va afegir– que la dreta no s'interessa per l'escola, ha deixat el tema en mans de l'esquerra i per això ens trobem en la situació actual”.

La conferència de Luc Ferry va aixecar una gran espectació mediàtica. Alguns diaris, com l'Avui i El Punt, el van entrevistar.

Els fogons catalans reten homenatge a Vichy Catalán en el 125 è aniversari

Alguns dels noms més emblemàtics de la cuina catalana actual com Carme Ruscalleda, Ferran Adrià, Santi Santamaria i Joan Roca, han participat avui en l'acte d'homenatge que ha organitzat l'Institut Català de la Cuina i els Gremis i Escoles d'Hostaleria de Catalunya per homenatjar a la firma Vichy Catalán pels seus 125 anys d'història i per la seva destacada contribució al desenvolupament de la restauració i la cultura gastronòmica del nostre país.

L'acte ha aplegat a la Sala Oval del Palau Nacional de Catalunya a un miler de persones relacionades directa o indirectament amb el món de la hostaleria i la restauració: més de 500 professionals del sector de la restauració, 450 alumnes de les escoles d'hostaleria de Catalunya, els membres de la Confraria Gastronòmica de l'Aigua, i diverses personalitats i autoritats. Al llarg del matí han intervingut –alguns de forma presencial i altres a través d'un missatge gravat en vídeo– diverses estrelles dels fogons de més renom de Catalunya. Durant la seva intervenció el geni d'El Bulli, Ferran Adrià, ha destacat que la seva relació personal i professional amb Vichy Catalán ve de lluny, atès que és “una firma que sempre ha ajudat al sector de la cuina i la restauració, fins i tot en moments difícils, a principis dels anys 90, quan ningú ho feia”.

Carme Ruscalleda ha afirmat que brindava –en un missatge gravat– pels 125 anys de Vichy Catalán des de Tòquio, “on ara també podem gaudir d’aquesta aigua única”. La cuinera del Sant Pau de Sant Pol de Mar ha recordat les arrels santpolenques del fundador de Vichy Catalán, el doctor Modest Furest, que de ben segur “va planificar la creació de l’empresa i el seu desenvolupament posterior des de Sant Pol, el meu poble”. Santi Santamaria, del Racó de Can Fabes ha ressaltat que “l’aigua és essencial per cuinar bé, de forma màgica” i ha afegit que l’aigua Vichy Catalán és magnifica “per cuinar les verdures”, imprescindible “en els àpats” i, a més, “afavoreix i estimula la digestió”. Santamaria ha assegurat que “l’aigua és universal, com la cuina i l’essència de l’home”.

Per la seva part, altre cuiner de renom internacional com Joan Roca, del Celler de Can Roca, ha recordat la “gran sensibilitat que sempre ha tingut Vichy Catalán envers el sector de la restauració”. Com a exemple d’aquest compromís, Roca ha explicat que el primer concurs de cuina “que vaig guanyar, l’any 1993, estava patrocinat per Vichy Catalán”. Mey Hofmann, altra cuinera de la “nòmina” Michelin present a l'esdeveniment, ha agraït el recolzament que sempre ha “ha donat Vichy Catalán al sector de la gastronomia i en especial a les escoles de restauració”. Hofmann, també ha explicat que molts dels seus plats, “com algunes especialitats amb salmó, la crema de pastanaga i d’altres” els elabora amb aigua Vichy Catalán.

El president del Grupo Vichy Catalán, Joan B. Renart i Cava, ha agraït públicament l’homenatge que li han ofert l’Institut Català de la Cuina, els Gremis i les Escoles d’Hostaleria i ha assenyalat que “Vichy Catalán ha contribuït eficaçment al despertar gastronòmic del país i ha impulsat en tots els àmbits la cultura de l’aigua”. Renart també ha detallat els esforços de la firma envers el sector de la cuina i la restauració, i la seva contribució a la realització d’estudis científics que demostren els beneficis de la ingesta d’aigua mineral en l’organisme. L'acte d'homenatge a Vichy Catalan ha tingut un important ressò mediàtic.

Garrigues Walker: “El centre polític és eficàcia, moderació i prudència”

L’advocat liberal Antonio Garrigues Walker s’ha mostrat molt crític amb l’actual estament polític espanyol que, com el religiós, s’ha quedat molt anticuat i “ha de transformar-se i adaptar-se a la nova societat”. Garrigues, que va participar ahir amb Jordi Pujol en una trobada amb periodistes organitzada pel Centre d’Estudis que porta el seu nom, ha indicat que “tenim molts polítics que nomès pensen a curt termini i mai en clau de futur i això és dolent pel país”. Segons el seu parer, els polítics que tan sols pensen en clau immetiata “és perquè en el fons no tenen cap mena de projecte de futur que oferir a la ciutadania”.

Durant la trobada, organitzada per analitzar i debatre el paper que juga actualment el centre polític a Catalunya i Espanya, Garrigues Walker va assenyalar que l’interès dels ciutadans pel centre el motiva “l’eficàcia, la moderació i la prudència” dels seus plantejaments, raó per la qual són molts els partits que s’en volen apropiar d’aquest espai “i així el socialisme ha deixat de ser socialisme i el conservadurisme ha deixat de ser conservador”. Desapareguda la controversia dreta-esquerra, segons Garrigues, “les formacions polítiques hauran de definir-se cada cop més per questions com el paper de l’estat, l’estructura territorial o qüestions científiques com la clonació o la manipulació genètica”.